1 I pai a Tariuha kia whakaritea ētahi ariki kotahi rau e rua tekau mō te kīngitanga, hei kāwana mō te kīngitanga katoa, 2 e toru hoki ngā rangatira nui mō ēnei, ā, ko Raniera tētahi o rātou; mā ngā ariki rā ngā kōrero e hōmai ki ēnei, kei hē ngā mea a te kīngi. 3 Kātahi ka whakanuia tēnei Raniera ki runga ake i ngā rangatira nui, i ngā ariki, nō te mea he pai rawa te wairua i roto i a ia, ā, i whakaaro te kīngi kia meinga ia hei rangatira mō te kīngitanga katoa.
4 Kātahi ngā rangatira nunui rātou ko ngā ariki ka rapu take mō Raniera i roto i ngā mea o te kīngitanga. Heoi, kīhai i kitea tētahi take, tētahi hē; he mahi pono hoki tāna, kāhore ōna kino, ōna hē.
5 Kātahi ka mea aua tāngata, "E kore e kitea e tātou he take mō tēnei Raniera, ki te kāhore e kitea he mea mōna i roto i te ture a tōna Atua."
6 Kātahi ēnei rangatira nunui rātou ko ngā ariki ka huihui ki te kīngi; ko tā rātou kōrero tēnei ki a ia, "E Kīngi Tariuha, kia ora tonu koe! 7 Kua kōrerorero ngā rangatira nunui katoa o te kīngitanga, ngā kāwana, ngā ariki, ngā kaiwhakatakoto whakaaro, ngā rangatira, kia whakatakotoria he tikanga kīngi, kia whakapūmautia he ture kaha, arā ki te īnoia he mea e tētahi ki tētahi atua, tangata rānei, ā, kia toru tekau rā anō ngā rā, he mea ehara i te īnoi ki a koe, e te kīngi, me maka ia ki te ana o ngā raiona. 8 Nā, māu e whakapūmau te ture, e te kīngi, whaitohungia hoki te mea i tuhituhia, kei puta kē, kia rite ai ki te ture a ngā Meri, a ngā Pahi, e kore nei e puta kē."
9 Mō reira whaitohungia ana e Kīngi Tariuha te mea i tuhituhia me te ture.
10 Nā, ka mōhio a Raniera ka oti taua mea i tuhituhia te whaitohu, haere ana ia ki tōna whare; nā, ko ōna matapihi tuwhera tonu ai i roto i tōna rūma ki te ritenga atu o Hiruhārama. E toru ngā tukunga o ōna turi i te rā, īnoi ana ia, whakawhetai ana ki te aroaro o tōna Atua, pērā ana me tāna i mua.
11 Kātahi ka huihui aua tāngata, ka kite i a Raniera e karakia ana, e īnoi ana ki te aroaro o tōna Atua. 12 Kātahi rātou ka whakatata, ā, ka kōrero i te ture a te kīngi ki te aroaro o te kīngi; "Kīhai ianei i whaitohungia e koe he ture, nā, ko ngā tāngata katoa e īnoi ana ki tētahi atua, tangata rānei, i ēnei rangi e toru tekau, he mea ehara i te īnoi ki a koe, e te kīngi, ka makā ki te ana raiona?"
Ka whakahoki te kīngi, ka mea, "He pono taua mea nā, e rite ana ki te ture a ngā Meri, a ngā Pahi, e kore nei e puta kē."
13 Kātahi rātou ka whakahoki, ka mea ki te aroaro o te kīngi, "Ko te Raniera rā, ko tērā o ngā tama o ngā whakarau o Hūrā, kāhore ōna mahara ki a koe, e te kīngi, ki te ture anō i whaitohungia e koe, heoi e toru āna īnoinga i te rā."
14 Ā, nō te rongonga o te kīngi ki ēnei kupu, kātahi ka nui tōna kino, ā, ka anga tōna ngākau ki a Raniera kia whakaorangia ia. Whai ana ia ki te whakaora i a ia ā tō noa te rā. 15 Kātahi ka huihui ngā tāngata nei ki te kīngi, ā, ka mea ki te kīngi, "Kia mōhio koe, e te kīngi, ko te ture tēnei a ngā Meri, a ngā Pahi, kia kaua e whakaputaia kētia tētahi ture, tikanga rānei, kua oti te whakapūmau e te kīngi."
16 Kātahi te kīngi ka whakahau, ā, kawea ana mai a Raniera, makā ana ki te ana raiona. I kōrero anō te kīngi, i mea ki a Raniera, "Ko tōu Atua e mahi tonu nā koe ki a ia, māna koe e whakaora."
17 Nā, ka maua mai he kōhatu, ka whakatakotoria ki te kūwaha o te ana; hīritia iho e te kīngi ki tāna ake hīri, ki te hīri anō a āna ariki; kei puta kē tētahi tikanga mō Raniera. 18 Kātahi te kīngi ka haere ki tōna whare, ā pau noa taua pō kīhai i kai, kīhai anō ngā mea whakatangi i kawea mai ki tōna aroaro; ā, tūrere atu ana tōna moe i a ia.
19 Kātahi te kīngi ka maranga i te atatū tonu, ā, hohoro tonu te haere ki te ana raiona. 20 Ā, nō tōna tatanga atu ki te ana, ki a Raniera, ka karanga ia, he reo tangi te reo; i kōrero te kīngi, i mea ki a Raniera, "E Raniera, e te pononga a te Atua ora, he kaha rānei tōu Atua e mahi tonu nā koe ki a ia, ki te whakaora i a koe kei mate i ngā raiona?"
21 Nā, ka mea a Raniera ki te kīngi, "E te kīngi, kia ora tonu koe! 22 Kua tukua mai e tōku Atua tāna anahera, ā, tūtakina ana e ia ngā māngai o ngā raiona, ā, kīhai rātou i pā ki ahau. Nō te mea kua kitea tōku kore hara i tōna aroaro; kāhore anō āku mahi hē i tōu aroaro, e te kīngi."
23 Nā, nui atu te koa o te kīngi, ā, whakahaua ana e ia kia tangohia ake a Raniera i roto i te ana. Nā, kua tangohia ake a Raniera i roto i te ana, kīhai rawa anō i kitea tētahi ahatanga ki a ia, nō te mea i whakapono ia ki tōna Atua.
24 Nā, ka whakahau te kīngi, ā, ka maua aua tāngata i whakapae rā ki a Raniera, ka makā ki te ana raiona, rātou, ā rātou tamariki, ā rātou wāhine, riro pū rātou i ngā raiona, ā, wāwāhia ana e rātou ō rātou wheua katoa i te mea kīanō i tatū noa ki raro o te ana.
25 Kātahi a Kīngi Tariuha ka tuhituhi ki ngā tāngata katoa, ki ngā iwi, ki ngā reo, e noho ana i te whenua katoa:
"Kia whakanuia te rangimārie ki a koutou.
26 "Tēnei ahau te whakatakoto tikanga nei; nā, i ngā kāwanatanga katoa o tōku kīngitanga, kia wiri ngā tāngata, kia wehi ki te aroaro o te Atua o Raniera.
"Ko ia hoki te Atua ora,
pūmau tonu ā ake ake.
E kore tōna kīngitanga e ngaro,
tōna kāwanatanga hoki ā te mutunga rā anō.
27 Māna e whakaora, māna e mawhiti ai;
e mahia ana hoki e ia he tohu,
he mea whakamīharo i te rangi, i te whenua;
nāna hoki a Raniera i ora ai
i te kaha o ngā raiona."
28 Nā, ka kake tēnei Raniera i te kīngitanga o Tariuha, i te kīngitanga anō hoki o Hairuha Pahi.
1 PARECIÓ bien á Darío constituir sobre 6.1 Est. 1.1.el reino ciento veinte gobernadores, que estuviesen en todo el reino.
2 Y sobre ellos 6.2 cp. 5.7.tres presidentes, de los cuales Daniel era el uno, á quienes estos gobernadores diesen cuenta, porque el rey no recibiese daño.
3 Pero el mismo Daniel era superior á estos gobernadores y presidentes, 6.3 cp. 5.12.porque había en él más abundancia de espíritu: y el rey pensaba 6.3 Est. 10.3.de ponerlo sobre todo el reino.
4 Entonces los presidentes y gobernadores buscaban ocasiones contra Daniel por parte del reino; mas no podían hallar alguna ocasión ó falta, porque él era fiel, y ningún vicio ni falta fué en él hallado.
5 Entonces dijeron aquellos hombres: No hallaremos contra este Daniel ocasión alguna, si no la hallamos contra él en la ley de su Dios.
6 Entonces estos gobernadores y presidentes se juntaron delante del rey, y le dijeron así: 6.6 ver. 21. cp. 2.4.Rey Darío, para siempre vive:
7 Todos los presidentes del reino, magistrados, gobernadores, grandes y 6.7 Esd. 5.14.capitanes, han acordado por consejo promulgar un real edicto, y confirmarlo, que cualquiera que demandare petición de cualquier dios ú hombre en el espacio de treinta días, sino de ti, oh rey, sea echado en el foso de los leones.
8 Ahora, oh rey, confirma el edicto, y firma la escritura, para que no se pueda mudar, conforme á la 6.8 Est. 1.19 y 8.8.ley de Media y de Persia, la cual no se revoca.
9 Firmó pues el rey Darío la escritura y el edicto.
10 Y Daniel, cuando supo que la escritura estaba firmada, entróse en su casa, y abiertas las ventanas de su cámara que estaban 6.10 1 R. 8.44,48. Sal. 5.7 y 28.2 y 138.2.hacia Jerusalem, 6.10 Sal. 95.6.hincábase de rodillas tres veces al día, y oraba, y confesaba delante de su Dios, como lo solía hacer antes.
11 Entonces se juntaron aquellos hombres, y hallaron á Daniel orando y rogando delante de su Dios.
12 Llegáronse luego, y hablaron delante del rey acerca del edicto real: ¿No has confirmado edicto que cualquiera que pidiere á cualquier dios ú hombre en el espacio de treinta días, excepto á ti, oh rey, fuese echado en el foso de los leones? Respondió el rey y dijo: Verdad es, 6.12 ver. 8conforme á la ley de Media y de Persia, la cual no se abroga.
13 Entonces respondieron y dijeron delante del rey: Daniel 6.13 cp. 1.6.que es de los hijos de la cautividad de los Judíos, no ha hecho cuenta de ti, oh rey, ni del edicto que confirmaste; antes tres veces al día hace su petición.
14 El rey entonces, oyendo el negocio, pesóle en gran manera, y sobre Daniel puso cuidado para librarlo; y hasta puestas del sol trabajó para librarle.
15 Empero aquellos hombres se reunieron cerca del rey, y dijeron al rey: Sepas, oh rey, que es ley de Media y de Persia, que ningún decreto ú ordenanza que el rey confirmare pueda mudarse.
16 Entonces el rey mandó, y trajeron á Daniel, y echáronle en el foso de los leones. Y hablando el rey dijo á Daniel: El Dios tuyo, á quien tú continuamente sirves, él te libre.
17 Y fué traída una piedra, 6.17 Lm. 3.53.y puesta sobre la puerta del foso, la cual 6.17 Mt. 27.66.selló el rey con su anillo, y con el anillo de sus príncipes, porque el acuerdo acerca de Daniel no se mudase.
18 Fuése luego el rey á su palacio, y acostóse ayuno; ni instrumentos de música fueron traídos delante de él, y se le fué el sueño.
19 El rey, por tanto, se levantó muy de mañana, y fué apriesa al foso de los leones:
20 Y llegándose cerca del foso llamó á voces á Daniel con voz triste: y hablando el rey dijo á Daniel: Daniel, siervo del 6.20 ver. 26Dios viviente, 6.20 cp. 3.15.el Dios tuyo, á quien tú continuamente sirves ¿te ha podido librar de los leones?
21 Entonces habló Daniel con el rey: 6.21 ver. 6oh rey, para siempre vive.
22 El Dios mío envió su ángel, 6.22 cp. 3.28.el cual 6.22 He. 11.33.cerró la boca de los leones, para que no me hiciesen mal: porque delante de él se halló en mí justicia: y aun delante de ti, oh rey, yo no he hecho lo que no debiese.
23 Entonces se alegró el rey en gran manera á causa de él, y mandó sacar á Daniel del foso: y fué Daniel sacado del foso, y ninguna lesión se halló en él, porque creyó en su Dios.
24 Y mandándolo el rey fueron traídos aquellos hombres que habían acusado á Daniel, y fueron echados en el foso de los leones, 6.24 Est. 9.10.ellos, sus hijos, y sus mujeres; y aun no habían llegado al suelo del foso, cuando los leones se apoderaron de ellos, y quebrantaron todos sus huesos.
25 Entonces el rey Darío escribió 6.25 cp. 4.1.a todos los pueblos, naciones, y lenguas, que habitan en toda la tierra: Paz os sea multiplicada:
26 De parte mía es puesta ordenanza, que en todo el señorío de mi reino todos teman y tiemblen de la presencia del Dios de Daniel: porque 6.26 Rt. 1.16. Esd. 1.3. cp. 4.34él es 6.26 ver. 20. Sal. 42.2.el Dios viviente y permanente por todos los siglos, y su reino tal que no será desecho, y su señorío hasta el fin.
27 Que salva y libra, y hace señales y maravillas en el cielo y en la tierra; el cual libró á Daniel del poder de los leones.
28 Y este Daniel fué prosperado durante el reinado de Darío, y durante el reinado de 6.28 Esd. 1.1,2 y 4.5 y 6.14. cp. 10.1Ciro, Persa.