Publicidade

Juízes 9

MRI2012

1 Y FUÉSE Abimelech hijo de Jerobaal á Sichêm, á los 9.1 cp. 8.31.hermanos de su madre, y habló con ellos, y con toda la familia de la casa del padre de su madre, diciendo:

2 Yo os ruego que habléis á oídos de todos los de Sichêm: ¿Qué tenéis por mejor, que os señoreen 9.2 cp. 8.30.setenta hombres, todos los hijos de Jerobaal; ó que os señoree un varón? Acordaos que yo soy 9.2 Gn. 29.14.hueso vuestro, y carne vuestra.

3 Y hablaron por él los hermanos de su madre á oídos de todos los de Sichêm todas estas palabras: y el corazón de ellos se inclinó en favor de Abimelech, porque decían: 9.3 ver. 18Nuestro hermano es.

4 Y diéronle setenta siclos de plata del templo de 9.4 ver. 46. cp. 8.33.Baal-berith, con los cuales Abimelech 9.4 cp. 11.3. Hch. 17.5.alquiló hombres ociosos y vagabundos, que le siguieron.

1 Maldades de Abimelech.
2 Parábola de Jotham.

5 Y viniendo á la casa de su padre en 9.5 cp. 6.24.Ophra, 9.5 2 R. 11.1,2.mató á sus hermanos los hijos de Jerobaal, setenta varones, sobre una piedra: mas quedó Jotham, el más pequeño hijo de Jerobaal, que se escondió.

6 Y reunidos todos los de Sichêm con toda la 9.6 2 S. 5.9.casa de Millo, fueron y eligieron á Abimelech por rey, cerca de la llanura del pilar que estaba en Sichêm.

7 Y como se lo dijesen á Jotham, fué y púsose en la cumbre del 9.7 Dt. 11.29.monte de Gerizim, y alzando su voz clamó, y díjoles: Oidme, varones de Sichêm; que Dios os oiga.

8 9.8 2 R. 14.9. Fueron los árboles á elegir rey sobre , y dijeron á la oliva: 9.8 cp. 8.22,23.Reina sobre nosotros.

9 Mas la oliva respondió: 9.9 Sal. 104.15.¿Tengo de dejar mi pingüe jugo, con el que por mi causa Dios y los hombres son honrados, 9.9 vers. 11,13por ir á ser grande sobre los árboles?

10 Y dijeron los árboles á la higuera: Anda , reina sobre nosotros.

11 Y respondió la higuera: ¿Tengo de dejar mi dulzura y mi buen fruto, por ir á ser grande sobre los árboles?

12 Dijeron luego los árboles á la vid: Pues ven , reina sobre nosotros.

13 Y la vid les respondió: 9.13 Sal. 104.15.¿Tengo de dejar mi mosto, que alegra á Dios y á los hombres, por ir á ser grande sobre los árboles?

14 Dijeron entonces todos los árboles al escaramujo: Anda , reina sobre nosotros.

15 Y el escaramujo respondió á los árboles: Si en verdad me elegís por rey sobre vosotros, venid, y aseguraos debajo de 9.15 Dn. 4.12. Os. 14.7.mi sombra: y si no, 9.15 Ez. 19.14.xuego salga del escaramujo que devore los 9.15 2 R. 14.9. Sal. 104.16. Is. 2.13 y 37.24. Ez. 27.5 y 31.3.cedros del Líbano.

16 Ahora pues, si con verdad y con integridad habéis procedido en hacer rey á Abimelech, y si lo habéis hecho bien con Jerobaal y con su casa, y si le habéis pagado 9.16 cp. 8.35.conforme á la obra de sus manos;

17 (Pues que mi padre peleó por vosotros, y echó lejos su vida por libraros de mano de Madián;

18 9.18 vers. 5,6 Y vosotros os levantasteis hoy contra la casa de mi padre, y matasteis sus hijos, setenta varones, sobre una piedra; y habéis puesto por rey sobre los de Sichêm á Abimelech, 9.18 cp. 8.31.hijo de su criada, 9.18 ver. 3por cuanto es vuestro hermano:)

19 Si con verdad y con integridad habéis obrado hoy con Jerobaal y con su casa, que 9.19 Is. 8.6.gocéis de Abimelech, y él goce de vosotros.

20 Y si no, 9.20 vers. 15,56,57fuego salga de Abimelech, que consuma á 9.20 ver. 6los de Sichêm y á la casa de Millo; y fuego salga de los de Sichêm y de la casa de Millo, que consuma á Abimelech.

21 Y huyó Jotham, y se fugó, y fuése á Beer, y allí se estuvo por causa de Abimelech su hermano.

22 Y después que Abimelech hubo dominado sobre Israel tres años,

23 9.23 1 S. 16.14 y 18.10 y 19.9. Envió Dios un espíritu malo entre Abimelech y los hombres de Sichêm: que los de Sichêm se 9.23 Is. 33.1.levantaron contra Abimelech:

24 9.24 ver. 56 . 1 R. 2.32. Est. 9.25. Sal. 7.16.Para que el agravio de los setenta hijos de Jerobaal, y la sangre de ellos, viniera á ponerse sobre Abimelech su hermano que los mató, y sobre los hombres de Sichêm que corroboraron las manos de él para matar á sus hermanos.

25 Y pusiéronle los de Sichêm asechadores en las cumbres de los montes, los cuales salteaban á todos los que pasaban junto á ellos por el camino; de lo que fué dado aviso á Abimelech.

26 Y Gaal hijo de Ebed vino con sus hermanos, y pasáronse á Sichêm: y los de Sichêm se confiaron en él.

27 Y saliendo al campo, vendimiaron sus viñas, 9.27 Is. 16.9,10. Jer. 25.30.y pisaron la uva, é hicieron alegrías; y entrando en 9.27 vers. 4,46el templo de sus dioses, comieron y bebieron, y maldijeron á Abimelech.

28 Y Gaal hijo de Ebed dijo: 9.28 1 S. 25.10.¿Quién es Abimelech y qué es Sichêm, para que nosotros á él sirvamos? ¿no es hijo de Jerobaal? ¿y no es Zebul su asistente? Servid á los varones de 9.28 Gn. 34.2,6.Hemor padre de Sichêm: mas ¿por qué habíamos de servir á él?

1 Rebélanse contra Abimelech
2 los Sichêmitas, y son vencidos.

29 9.29 2 S. 15.4. Fuérame dado este pueblo bajo de mi mano, yo echaría luego á Abimelech. Y decía á Abimelech: Aumenta tus escuadrones, y sal.

30 Y Zebul asistente de la ciudad, oyendo las palabras de Gaal hijo de Ebed, encendióse su ira;

31 Y envió sagazmente mensajeros á Abimelech, diciendo: He aquí que Gaal hijo de Ebed y sus hermanos han venido á Sichêm, y he aquí, que han cercado la ciudad contra ti.

32 Levántate pues ahora de noche, y el pueblo que está contigo, y pon emboscada en el campo:

33 Y por la mañana al salir del sol te levantarás y acometerás la ciudad: y él y el pueblo que está con él saldrán contra ti, 9.33 1 S. 10.7 y 25.8.y tu harás con él según que se te ofrecerá.

34 Levantándose pues de noche Abimelech y todo el pueblo que con él estaba, pusieron emboscada contra Sichêm con cuatro compañías.

35 Y Gaal hijo de Ebed salió, y púsose á la entrada de la puerta de la ciudad: y Abimelech y todo el pueblo que con él estaba, se levantaron de la emboscada.

36 Y viendo Gaal el pueblo, dijo á Zebul: He allí pueblo que desciende de las 9.36 vers. 7,25cumbres de los montes. Y Zebul le respondió: La sombra de los montes te parece hombres.

37 Mas Gaal tornó á hablar, y dijo: He allí pueblo que desciende por medio de la tierra, y un escuadrón viene camino de la campiña de Meonenim.

38 Y Zebul le respondió: ¿Dónde está ahora aquel tu hablar, diciendo: 9.38 vers. 28,29Quién es Abimelech para que le sirvamos? ¿No es este el pueblo que tenías en poco? Sal pues ahora, y pelea con él.

39 Y Gaal salió delante de los de Sichêm, y peleó contra Abimelech.

40 Mas persiguiólo Abimelech, delante del cual él huyó; y cayeron heridos muchos hasta la entrada de la puerta.

41 Y Abimilech se quedó en Aruma; y Zebul echó fuera á Gaal y á sus hermanos, para que no morasen en Sichêm.

42 Y aconteció al siguiente día, que el pueblo salió al campo: y fué dado aviso á Abimelech.

43 El cual, tomando gente, repartióla en tres compañías, y puso emboscadas en el campo: y como miró, he aquí el pueblo que salía de la ciudad; y levantóse contra ellos, é hiriólos:

44 Pues Abimelech y el escuadrón que estaba con él, acometieron con ímpetu, y pararon á la entrada de la puerta de la ciudad; y las dos compañías acometieron á todos los que estaban en el campo, y los hirieron.

45 Y después de combatir Abimelech la ciudad todo aquel día, tomóla, y mató el pueblo que en ella estaba, y asoló 9.45 Dt. 29.23. 1 R. 12.25.la ciudad, y sembróla de sal.

46 Como oyeron esto todos los que estaban en la 9.46 ver. 6torre de Sichêm, entráronse en la 9.46 ver. 49fortaleza del templo del 9.46 ver. 4. cp. 8.33.dios Berith.

47 Y fué dicho á Abimelech como todos los de la torre de Sichêm estaban reunidos.

48 Entonces subió Abimelech al monte de 9.48 Sal. 68.14.Salmón, él y toda la gente que con él estaba; y tomó Abimelech un hacha en su mano, y cortó una rama de los árboles, y levantándola púsosela sobre sus hombros, diciendo al pueblo que estaba con él: Lo que me veis á que hago, haced vosotros prestamente como yo.

49 Y así todo el pueblo cortó también cada uno su rama, y siguieron á Abimelech, y pusiéronlas junto á la fortaleza, y prendieron fuego con ellas á la fortaleza: por manera que todos los de la torre de Sichêm murieron, como unos mil hombres y mujeres.

50 Después Abimelech se fué á Thebes; y puso cerco á Thebes, y tomóla.

51 En medio de aquella ciudad había una torre fuerte, á la cual se retiraron todos los hombres y mujeres, y todos los señores de la ciudad; y 9.51 cp. 3.23.cerrando tras las puertas, subiéronse al piso alto de la torre.

1 Muerte de Abimelech.
2 Ammón oprime á Israel.

52 Y vino Abimelech á la torre, y combatiéndola, llegóse á la puerta de la torre para pegarle fuego.

53 Mas una mujer 9.53 2 S. 11.21.dejó caer un pedazo de una 9.53 Dt. 24.6.rueda de molino sobre la cabeza de Abimelech, y quebróle los cascos.

54 Y luego 9.54 1 S. 31.4.llamó él á su escudero, y díjole: Saca tu espada y mátame, porque no se diga de : Una mujer lo mató. Y su escudero le atravesó, y murió.

55 Y como los Israelitas vieron muerto á Abimelech, fuéronse cada uno á su casa.

56 9.56 ver. 24 . Job 31.3. Sal. 94.23. Pr. 5.22.Así pues pagó Dios á Abimelech el mal que hizo contra su padre matando á sus setenta hermanos.

57 Y aun todo el mal de los hombres de Sichêm tornó Dios sobre sus cabezas: y la 9.57 ver. 20maldición de Jotham, hijo de Jerobaal, vino sobre ellos.

Ko Apīmereke hei Kīngi i Hekeme

1 , ka haere a Apīmereke tama a Ierupāra ki Hekeme ki ngā tungāne o tōna whaea, ā, ka kōrero ki a rātou, ki te hapū katoa anō hoki o te whare o te pāpā o tōna whaea, ka mea, 2 "Tēnā, atu ki ngā taringa o ngā tāngata katoa o Hekeme, Ko tēhea te mea pai ki a koutou, ko ngā tāngata e whitu tekau, ko ngā tama katoa a Ierupāra, hei kīngi koutou, kia kotahi rānei te tangata hei kīngi koutou?Kia mahara hoki he wheua, ahau koutou, he kikokiko koutou."

3 , ka kōrerotia e ngā tungāne o tōna whaea ēnei kupu katoa mōna ki ngā taringa o ngā tāngata katoa o Hekeme, ā, ka anga ō rātou ngākau ki te aru i a Apīmereke; i mea hoki rātou, "Ko tātou teina ia." 4 , ka hōmai e rātou ki a ia ētahi hiriwa, e whitu tekau, i roto i te whare o Paara-Periti, ā, ka utua e Apīmereke ki aua mea ētahi tāngata wairangi, he hunga hīkaka, ā, aru ana rātou i a ia. 5 , ka haere ia ki te whare o tōna pāpā ki Opora, ā, patua iho e ia ōna tuākana, ōna tēina, ngā tama a Ierupāra, e whitu tekau ngā tāngata, i runga i te kōhatu kotahi; otiia i mahue a Iotama te tama whakaotinga a Ierupāra; i piri hoki ia. 6 , ka huihui ngā tāngata katoa o Hekeme, rātou ko te whare katoa o Miro, ā, ka haere, ka mea i a Apīmereke hei kīngi, ki te oki i te pou i Hekeme.

Te Kōrero Kupu Whakarite o ngā Rākau

7 Ā, ka kōrerotia ki a Iotama, , ka haere ia, ā, ana i runga i te tihi o Maunga Keritimi; , ka ara tōna reo, ka karanga, ka mea ki a rātou, "Whakarongo mai ki ahau, e ngā tāngata o Hekeme, kia whakarongo ai te Atua ki a koutou. 8 I haere ngā rākau ki te whakawahi i tētahi kīngi rātou, ā, ka mea ki te ōriwa, Ko koe hei kīngi mātou.

9 ", ka mea te ōriwa ki a rātou, Kia whakarērea koia e ahau tōku mōmonatanga, tāku mea i whai korōria ai te Atua, te tangata, ā, kia haere ki runga i ngā rākau tīwhaiwhai ai?

10 ", ka mea ngā rākau ki te piki, Haere mai hei kīngi mātou.

11 "Anō ko te piki ki a rātou, Kia whakarērea koia e ahau tōku reka me ōku hua pai, ā, kia haere ki runga i ngā rākau tīwhaiwhai ai?

12 "Kātahi ka mea ngā rākau ki te wāina, Haere mai koe hei kīngi mātou.

13 ", ka mea te wāina ki a rātou, Kia whakarērea koia e ahau tōku wāina e whakahari nei i te Atua, i te tangata, ā, kia haere ki runga i ngā rākau tīwhaiwhai ai?

14 ", ka mea ngā rākau katoa ki te taraheke, Haere mai hei kīngi mātou.

15 ", ka mea te taraheke ki ngā rākau, Ki te mea he pono koutou whakawahi i ahau hei kīngi koutou, haere mai ki raro ki tōku taumarumarutanga iho okioki ai, ā, ki te kāhore, kia puta atu he ahi i roto i te taraheke hei kai i ngā hīta o Repanōna.

16 ", ki te mea he pono, he tika, koutou mahi, i a koutou i mea nei i a Apīmereke hei kīngi, ki te pai hoki koutou mahi ki a Ierupāra rātou ko tōna whare, ki te mea hoki i rite ki ngā mahi a ōna ringa koutou i mea ai ki a ia 17 tōku pāpā hoki i whawhai ā koutou whawhai, ā, tāruke ana ki te mate; ā, ora ake koutou i te ringa o Miriana. 18 , kua whakatika nei koutou i tēnei ki te whare o tōku pāpā, ā, patua iho āna tama, e whitu tekau tāngata, ki runga ki te kōhatu kotahi, ā, meinga ana a Apīmereke, tama a tāna pononga wahine hei kīngi ngā tāngata o Hekeme, te mea ko koutou teina ia 19 , ki te mea he pono, he tika, koutou i mea ai ki a Ierupāra rātou ko tōna whare i tēnei , kia hari ki a Apīmereke, kia hari hoki ia ki a koutou. 20 Ki te kāhore ia kia puta he ahi i a Apīmereke hei kai i ngā tāngata o Hekeme, rātou ko te whare o Miro; kia puta hoki he ahi i ngā tāngata o Hekeme, i te whare hoki o Miro, hei kai i a Apīmereke."

21 , ko te rerenga i rere ai a Iotama, haere ana ki Pēre, ā, noho ana i reira i te wehi o tōna tuakana, o Apīmereke.

Te Hinganga o Apīmereke

22 Ā, e toru ngā tau o Apīmereke e kāwana ana i a Īharaira. 23 , ka ungā e te Atua he wairua kino hei wehe i a Apīmereke rātou ko ngā tāngata o Hekeme; ā, ka mahi tinihanga ngā tāngata o Hekeme ki a Apīmereke. 24 He mea te tūkinotanga i ngā tama e whitu tekau a Ierupāra kia eke mai, kia utaina ō rātou toto ki runga ki rātou teina, ki a Apīmereke, nāna nei rātou i patu; ki runga anō hoki i ngā tāngata o Hekeme nāna nei i whakakaha ōna ringa i patua ai ōna tuākana, ōna tēina. 25 , ka whakanohoia e ngā tāngata o Hekeme he kaiwhanga mōna ki ngā tihi o ngā maunga, ā, pāhuatia ana e rātou te hunga katoa i puta ki a rātou i te ara, ā, ka kōrerotia ki a Apīmereke.

26 , ka haere mai a Kāra tama a Ēpere rātou ko ōna tēina, ā, ka tae atu ki Hekeme; , ka whakawhirinaki ngā tāngata o Hekeme ki a ia. 27 , ka haere rātou ki te māra, ā, whakia ana ngā hua o ā rātou māra wāina, takahia ana. , ka tuku hākari rātou, ā, ka haere ki te whare o rātou atua, ka kai, ka inu, ā, kohukohua ana e rātou a Apīmereke.

28 I mea anō a Kāra tama a Ēpere, "Ko wai a Apīmereke, ko wai hoki a Hekeme e mahi ai tātou ki a ia? Ehara ianei ia i te tama a Ierupāra? Ko Tepūru hoki tāna kaiwhakahauhau? Me mahi koutou ki ngā tāngata a Hāmora, a te pāpā o Hekeme; engari he aha tātou ka mahi ai ki a ia? 29 , me i pai te Atua ki tēnei iwi ki raro ki tōku ringa! Inā, kua peia e ahau a Apīmereke. Kātahi ia ka mea ki a Apīmereke, Whakanuia tōu ope, puta mai hoki."

30 Ā, te rongonga o Tepūru rangatira o te ki ngā kupu a Kāra tama a Ēpere, ka mura tōna riri. 31 , ka tono puku ia i ētahi tāngata ki a Apīmereke hei mea, "Ko Kāra tama a Ēpere tēnei, rātou ko ōna tēina, kua tae mai ki Hekeme; ā, kei te whakatūtehu rātou i te kia atu ki a koe. 32 reira whakatika i te , ā, koe me āu tāngata, ka takoto tauwhanga ai i te pārae. 33 Ā, ka whiti te i te ata, ka maranga wawe koe, ka huaki ki te ; ā, ka puta ia, rātou ko āna tāngata ki te whawhai ki a koe, māu e mea ki a ia tāu e kite ai."

34 , ko te whakatikanga ake o Apīmereke rātou ko āna tāngata katoa i te , ā, e whā ō rātou matua i takoto tauwhanga ai Hekeme. 35 Ā, ka puta atu a Kāra tama a Ēpere, ka i te tomokanga ki te kūwaha o te ; , kua whakatika ake a Apīmereke rātou ko āna tāngata i te pehipehi.

36 Ā, i te kitenga o Kāra i aua tāngata, ka mea ia ki a Tepūru, "Nanā, he tangata e heke mai i ngā tihi o ngā maunga."

, ka mea a Tepūru ki a ia, "Ko te ata o ngā maunga tāu e kite , me te mea he tangata."

37 , ka kōrero anō a Kāra, ka mea, "Nanā, titiro ki te hunga e heke mai waenganui o te whenua; kotahi hoki tērā matua e haere mai i te ara i te oki o Meonenimi."

38 , ka mea a Tepūru ki a ia, "Kei hea tōu māngai i mea koe, Ko wai a Apīmereke, e mahi ai tātou ki a ia?Ehara ianei tēnei i te iwi i whakahāweatia e koe? , haere atu ināianei ki te whawhai ki a ia."

39 , ka haere a Kāra i te aroaro o ngā tāngata o Hekeme ki te whawhai ki a Apīmereke. 40 , ka whāia ia e Apīmereke, ā, rere ana ia i tōna aroaro, ā, he tokomaha i hinga, i patua, ā te tomokanga anō o te kūwaha. 41 , ka noho a Apīmereke ki Aruma; ā, ka peia a Kāra rātou ko ōna tēina e Tepūru, kei noho ki Hekeme.

42 Ā, i te aonga ake ka puta atu ngā tāngata ki te pārae; ā, ka kōrerotia e rātou ki a Apīmereke. 43 , ka mau ia ki ngā tāngata, ā, wehea ana e ia kia toru ngā matua, ā, ka tauwhanga i te pārae. Ā, ka kite ia, , kua puta mai te iwi i roto i te , ka whakatika ia ki a rātou, ā, patua iho. 44 I kōkiri hoki a Apīmereke rātou ko āna ngohi, ā, ana i te tomokanga ki te kūwaha o te ; ā, kōkiri ana ngā ngohi e rua ki te hunga katoa i te pārae, ā, patua iho. 45 Ā, whakapaua ana e Apīmereke taua ki te whawhai ki te , ā, horo ana te i a ia, patua iho hoki ngā tāngata katoa i roto; , wāhia ana e ia te , ruia iho ki te tote.

46 Ā, te rongonga o ngā tāngata katoa o te pourewa o Hekeme, ka haere rātou ki roto ki te taumaihi o te whare o te atua, o Periti. 47 Ā, ka kōrerotia ki a Apīmereke kua huihui katoa ngā tāngata o te pourewa o Hekeme. 48 Kātahi ka piki atu a Apīmereke ki Maunga Taramono, rātou ko āna tāngata katoa; i mauria atu anō i Apīmereke he toki i tōna ringa. , ka tapahia e ia he rākau, ā, hāpainga ana, amohia ana e ia i runga i ōna pokohiwi, me te mea anō ki āna tāngata, "Ko koutou i kite nei e meatia ana e ahau, kia hohoro koutou pērā." 49 , ka tapahia he peka e tēnei, e tēnei o te iwi katoa, ā, haere ana ki te whai i a Apīmereke. , ka whakatakotoria e rātou ki te taha o te taumaihi, ā, tahuna ana te taumaihi ki te ahi ki runga ki a rātou. , ka mate anō hoki ngā tāngata katoa o te pourewa o Hekeme; ki te whakaaro iho kotahi mano ngā tāne, ngā wāhine.

50 Kātahi ka haere a Apīmereke ki Tepehe, ā, whakapaea ana a Tepehe e ia, ā, horo ana i a ia. 51 , i waenganui o te he pourewa kaha, ā, ka rere ki reira ngā tāne katoa, me ngā wāhine, ngā tāngata katoa o te , ā, tūtakina ana mai rātou ki roto, ā, piki ana rātou ki runga ki te tuanui o te pourewa. 52 , ko te haerenga atu o Apīmereke ki te pourewa, tauria ana e ia, ka whakatata hoki ki te kūwaha o te pourewa, he tahu ki te ahi. 53 Ko te tino makanga iho a tētahi wahine i runga kōhatu mira ki runga ki te mātenga o Apīmereke, , ngawhā iho tōna angaanga.

54 , hohoro tonu tāna karanga ki te tangata i mau i āna patu, ka mea ki a ia, "Unuhia tāu hoari, whakamatea hoki ahau, kei kōrerotia ahau, He wahine nāna ia i patu." , werohia ana ia e tāna tangata, ā, ka mate. 55 Ā, te kitenga o ngā tāngata o Īharaira kua mate a Apīmereke, ka haere rātou ki tōna wāhi, ki tōna wāhi.

56 , i pēnei te whakautu a te Atua i te kino a Apīmereke i meatia e ia ki tōna pāpā, i a ia i patu ai i ōna tuākana, i ōna tēina, e whitu tekau; 57 me te kino hoki a ngā tāngata o Hekeme, i whakautua katoatia e te Atua ki runga ki ō rātou mātenga; ā, ka tau iho ki a rātou te kanga a Iotama tama a Ierupāra.

Veja também

Bíblia Online Bíblia Online

Bíblia Online • Versão: 2026-07-05_19-25-13-