Feliç l’home que estima la Llei del Senyorx
1 Feliç l’homex que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu en companyia dels descreguts;x
2 estima de cor la Llei del Senyor,
medita la seva Llei de nit i de dia.x
3 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:x
dóna fruit quan n’és el temps,
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.x
4 No serà aquesta la sort dels injustos:
seran com la palla escampada pel vent.x
5 En el judici no sabran què respondre,x
callaran els pecadors en l’aplec dels justos.
6 El Senyor coneix el camíx dels justos,
però el camí dels malvats acaba malament.x