Salms 92

És bo de lloar el Senyor*x

1 Salm, càntic. Per a la diada del dissabte.

2 És bo de lloar el Senyor,

de cantar al teu nom, oh Altíssim,

3 de proclamar al matí el teu amor,

i de nit la teva fidelitat,

4 amb l’arpa de deu cordes i la lira,

als acords d’interludis de cítara.*x

5 Senyor, quin goig que em donen les teves gestes!

Aclamo l’obra de les teves mans.

6 Que en són, de grans, Senyor, les teves obres,

els teus designis, que en són, de profunds!

7 Els ignorants els desconeixen,

els insensats no arriben a comprendre’ls.*x

8 Ni que els injustos creixin com l’herba,

ni que arribin a florir els amics de males arts,

acabaran que no se’n parlarà mai més.*x

9 Però tu, Senyor, ets excels per sempre!*x

10 Els teus enemics, Senyor,

els teus enemics desapareixeran,

seran dispersats els amics de males arts.*x

11 A mi, com als búfals, m’alces el front,

i em perfumes amb oli novell.*x

12 Puc mirar de fit a fit els meus contraris;

als malvats que s’aixequen contra mi,

els sento parlar sense por.*x

13 Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban;

14 plantats a la casa del Senyor,*x

creixeran als atris del nostre Déu.

15 Encara donaran fruit a la vellesa,

continuaran plens d’ufana i de vigor,*x

16 per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca,

i que en ell no hi ha injustícia.