1 Nā, i te tekau mā rua o ngā marama, arā i te marama Arara, i te tekau mā toru o ngā rā, i te mea ka tata te mahia te kupu a te kīngi, me tāna ture, i te rā anō i hua ai ngā hoariri o ngā Hūrai ka taea e rātou. Otiia, i puta kē anō, nō te mea i taea e ngā Hūrai te hunga i kino ki a rātou. 2 Ka huihui ngā Hūrai ki ō rātou pā i ngā kāwanatanga katoa a Kīngi Ahahueruha, he mea kia pā ai ngā ringa ki te hunga e whai ana kia mate rātou; ā, kīhai tētahi i tū ki tō rātou aroaro; kua tau hoki tō rātou wehi ki ngā iwi katoa. 3 Ā, ko ngā rangatira katoa o ngā kāwanatanga, me ngā kāwana, me ngā kāwana iti, me ngā kaimahi i te mahi a te kīngi, i āwhina i ngā Hūrai; nō te mea kua tau te wehi o Mororekai ki a rātou. 4 He nui hoki a Mororekai i roto i te whare o te kīngi, ā, i pakū tōna rongo ki ngā kāwanatanga katoa; kua nui haere hoki taua tangata, a Mororekai.
5 Nā, patua iho e ngā Hūrai ō rātou hoariri katoa ki te hoari, he parekura, he whakangaromanga; meatia ana e rātou tā rātou i pai ai ki te hunga i kino ki a rātou. 6 I Huhana anō, i te whare kīngi, e rima rau ngā tāngata i patua, i whakangaromia e ngā Hūrai. 7 Ko Parahanarata anō, ko Rarapono, ko Ahapata, 8 ko Porata, ko Araria, ko Arirata, 9 ko Paramahata, ko Arihai, ko Arirai, ko Waietata, 10 ko ngā tama kotahi tekau a Hāmana tama a Hamerata, a te hoariri o ngā Hūrai, patua iho e rātou; kīhai ia ō rātou ringa i pā ki ngā taonga.
11 I taua rā ka kawea ki te kīngi te tokomaha o te hunga i patua ki Huhana, ki te whare kīngi. 12 Nā, ka mea te kīngi ki a Kuīni Ehetere, "E rima rau ngā tāngata kua patua nei e ngā Hūrai, huna rawa ki Huhana, ki te whare kīngi, me ngā tama kotahi tekau a Hāmana; i pēhea rā rātou i ērā kāwanatanga a te kīngi? He aha hoki tāu e mea nei māu? Ka hoatu hoki ki a koe. He aha ake tāu e tono ai? Ā, ka meatia."
13 Anō rā ko Ehetere, "Ki te pai te kīngi, tukua ngā Hūrai i Huhana, āpōpō kia mea i ngā mea o te ture o tēnei rā, kia whakairihia ngā tama kotahi tekau a Hāmana ki runga ki te rākau."
14 Nā, ka mea te kīngi kia meatia tēnei, ā, ka hōmai te ture i Huhana, nā, whakairihia ana ngā tama kotahi tekau a Hāmana. 15 Ā, i huihui ngā Hūrai i Huhana, i te tekau mā whā anō o ngā rā o te marama Arara, ā, e toru rau ngā tāngata i patua e rātou i Huhana; kīhai ia ō rātou ringa i pā ki ngā taonga.
16 Nā, ko ērā atu Hūrai o ngā kāwanatanga a te kīngi, i huihui rātou, ā, tū ana ki runga, kia ora ai rātou. Nā, ka tā ō rātou manawa i ō rātou hoariri, ā, patua iho e rātou o te hunga i kino ki a rātou e whitu tekau mā rima mano; kīhai anō ia ō rātou ringa i pā ki ngā taonga. 17 I meinga tēnei i te tekau mā toru anō o ngā rā o te marama Arara; i te tekau mā whā hoki ka tā te manawa, waiho iho e rātou hei rā mō te kai hākari, mō te hari.
18 Engari ko ngā Hūrai i Huhana, i huihui i te tekau mā toru o ngā rā o taua marama, i te tekau mā whā anō, ā, nō te tekau mā rima ka whakatā; waiho iho e rātou hei rā mō te kai hākari, mō te hari.
19 Nā reira ngā Hūrai e noho ana i ngā pā koraha, i ngā pā taiepakore, i mea ai ko te tekau mā whā o ngā rā o te marama Arara hei rā mō te hari, mō te kai hākari, hei rā pai, e tuku tahua ai tētahi ki tētahi.
20 Nā, ka tuhituhia e Mororekai ēnei mea katoa, ā, tukua ana e ia ngā pukapuka ki ngā Hūrai katoa o ngā kāwanatanga katoa a Kīngi Ahahueruha, ki ngā mea e tata ana, ki ngā mea i tawhiti, 21 kia whakapūmautia te tikanga mā rātou, kia whakaritea te tekau mā whā o ngā rā o te marama Arara, me te tekau mā rima anō o ngā rā o taua marama, i ia tau, i ia tau, 22 kia rite ki ngā rā i tā ai te manawa o ngā Hūrai i ō rātou hoariri, ki te marama anō i puta kē ai tō rātou tangi hei hari, tō rātou pōuri hei rā pai, kia meinga hei rā kai hākari, hei rā hari, e tukua ai ētahi wāhi mā tētahi, mā tētahi, me ētahi mea anō mā ngā rawakore.
23 Nā, whakaae ana ngā Hūrai kia mahia ngā mea i tīmataia nei e rātou, ngā mea anō i tuhituhia e Mororekai ki a rātou.
24 He mea mō tā Hāmana tama a Hamerata Akaki, ko te hoariri nei ia o ngā Hūrai katoa; whakaaroa ana e ia he hē mō ngā Hūrai, kia hunā rātou; ā, makā ana e ia he Puri – arā he rota – mō rātou kia whakamōtītia, kia hunā. 25 Nō te taenga ia o taua mea ki te aroaro o te kīngi, ka whakahau ia, nā te pukapuka, kia hoki te whakaaro kino i whakaaroa e ia mō ngā Hūrai ki runga ki tōna pane ake, ā, tāronatia ana ia, rātou ko āna tama, ki runga ki te tārawa. 26 Nā reira i huaina ai aua rā ko Purimi, nō te ingoa nei, nō Puri. Nā reira anō, nō ngā kupu katoa o tēnei pukapuka, nō tā rātou anō i kite ai o tēnei mea, nō ngā mea anō i pā ki a rātou, 27 i whakapūmau ai ngā Hūrai i te tikanga, i whakaae ai hei mea mā rātou, mā ō rātou uri, mā te hunga anō hoki e honoa ki a rātou, hei mea e kore e whakatakā, kia whakaritea ēnei rā e rua, kia pērā anō me te mea i tuhituhia, i te wā anō e tika ai i tēnei tau, i tēnei tau. 28 Kia maharatia anō ēnei rā, kia mahia e ngā whakatupuranga katoa e ngā hapū katoa, e ngā kāwanatanga katoa, e ngā pā katoa, kia kaua anō ēnei rā o Purimi e ngaro i roto i ngā Hūrai, me te maharatanga ki aua rā kia kaua e mahue i ō rātou uri.
29 Kātahi ka tuhituhi a Kuīni Ehetere, tā Apihaira tamāhine, a Mororekai Hūrai anō, whakapau rawa tō rāua mana, kia whakapūmautia tēnei pukapuka tuarua o Purimi. 30 Ā, i tukua e ia he pukapuka ki ngā Hūrai katoa, ki ngā kāwanatanga kotahi rau e rua tekau mā whitu o te kīngitanga o Ahahueruha, nō te rangimārie ngā kupu, nō te pono 31 kia whakapūmautia ēnei rā o Purimi i ngā wā e tika ai, kia pērā me tā Mororekai Hūrai rāua ko Kuīni Ehetere i whakatakoto ai mā rātou; me tā rātou anō i whakatakoto ai hei tikanga mā rātou, mā ō rātou uri, arā ngā nohopuku, me tā rātou tangi. 32 Nā, whakapūmautia ana ēnei meatanga Purimi e te kupu a Ehetere; tuhituhia iho ki te pukapuka.
1 Y 9.1 cp. 8.12.EN el mes duodécimo y que es el mes de Adar, á trece del mismo, en el que tocaba se ejecutase 9.1 cp. 3.13.el mandamiento del rey y su ley, el mismo día en que esperaban los enemigos de los Judíos enseñorearse de ellos, fué lo contrario; porque los Judíos se enseñorearon de los que los aborrecían.
2 Los Judíos 9.2 cp. 8.11.se juntaron en sus ciudades en todas las provincias del rey Assuero, para meter mano sobre los que habían procurado su mal: y nadie se puso delante de ellos, porque 9.2 cp. 8.17.el temor de ellos había caído sobre todos los pueblos.
3 Y todos los príncipes de las provincias, y los virreyes, y capitanes, y oficiales del rey, ensalzaban á los Judíos; porque el temor de Mardochêo había caído sobre ellos.
4 Porque Mardochêo era grande en la casa del rey, y su fama iba por todas las provincias; pues el varón Mardochêo iba engrandeciéndose.
5 E hirieron los Judíos á todos sus enemigos con plaga de espada, y de mortandad, y de perdición; é hicieron en sus enemigos á su voluntad.
6 Y en Susán capital del reino, mataron y destruyeron los Judíos á quinientos hombres.
7 Mataron entonces á Phorsandatha, y á Dalphón, y á Asphatha,
8 Y á Phoratha y á Ahalía, y á Aridatha,
9 Y á Pharmastha, y á Arisai, y á Aridai, y á Vaizatha,
10 9.10 cp. 5.11. Diez hijos de Amán hijo de Amadatha, enemigo de los Judíos: 9.10 vers. 15,16. cp. 8.11.mas en la presa no metieron su mano.
11 El mismo día vino la cuenta de los muertos en Susán residencia regia, delante del rey.
12 Y dijo el rey á la reina Esther: En Susán, capital del reino, han muerto los Judíos y destruído quinientos hombres, y á diez hijos de Amán; ¿qué habrán hecho en las otras provincias del rey? 9.12 cp. 5.6.¿Cuál pues es tu petición, y te será concedida? ¿o qué más es tu demanda, y será hecho?
13 Y respondió Esther: Si place al rey, 9.13 ver. 15. cp. 8.11.concedase también mañana á los Judíos en Susán, que hagan conforme á la ley de hoy; y que cuelguen en la horca á los diez hijos de Amán.
14 Y mandó el rey que se hiciese así: y dióse la orden en Susán, y colgaron á los diez hijos de Amán.
15 Y los Judíos que estaban en Susán, 9.15 ver. 2se juntaron también el catorce del mes de Adar, y mataron en Susán trescientos hombres: mas 9.15 ver. 10en la presa no metieron su mano.
16 En cuanto á los otros Judíos que estaban en las provincias del rey, también se juntaron y pusiéronse en defensa de su vida, y tuvieron reposo de sus enemigos, y mataron de sus contrarios setenta y cinco mil; mas en la presa no metieron su mano.
17 En el día trece del mes de Adar fué esto; y reposaron en el día catorce del mismo, é hiciéronlo día de banquete y de alegría.
18 Mas los Judíos que estaban en Susán se juntaron en el 9.18 vers. 11,15trece y en el catorce del mismo mes; y al quince del mismo reposaron, é hicieron aquel día día de banquete y de regocijo.
19 Por tanto los Judíos aldeanos que habitan en las villas sin muro, hacen á los catorce del mes de Adar el día de alegría y de banquete, y 9.19 cp. 8.17.buen día, y de 9.19 ver. 22. Neh. 8.10,12. Ap. 11.10.enviar porciones cada uno á su vecino.
20 Y escribió Mardochêo estas cosas, y envió letras á todos los Judíos que estaban en todas las provincias del rey Assuero, cercanos y distantes,
21 Ordenándoles que celebrasen el día décimocuarto del mes de Adar, y el décimoquinto del mismo, cada un año.
22 Como días en que los Judíos tuvieron reposo de sus enemigos, y el mes que se les tornó de tristeza en alegría, y de luto en día bueno; que los hiciesen días de banquete y de gozo, y de 9.22 Neh. 8.10.enviar porciones cada uno á su vecino, y dádivas á los pobres.
23 Y los Judíos aceptaron hacer, según habían comenzado, lo que les escribió Mardochêo.
24 Porque Amán hijo de Amadatha, Agageo, enemigo de todos los Judíos, había ideado contra los Judíos para destruirlos, y 9.24 cp. 3.6,7.echó Pur, que quiere decir suerte, para consumirlos y acabar con ellos.
25 Mas como Esther vino á la presencia del rey, él intimó por carta: El perverso designio que aquél trazó contra los Judíos, recaiga sobre su cabeza; y cuélguenlo á él y á sus hijos en la horca.
26 Por esto llamaron á estos días Purim, del nombre Pur. Por todas las palabras pues de 9.26 ver. 20esta carta, y por lo que ellos vieron sobre esto, y lo que llegó á su noticia,
27 Establecieron y tomaron los Judíos sobre sí, y sobre su simiente, y sobre todos los allegados á ellos, y no será traspasado, el celebrar 9.27 ver. 21estos dos días según está escrito en orden á ellos, y conforme á su tiempo cada un año;
28 Y que estos dos días serían en memoria, y celebrados en todas las naciones, y familias, y provincias, y ciudades. Estos días de Purim no pasarán de entre los Judíos, y la memoria de ellos no cesará de su simiente.
29 Y la reina Esther 9.29 cp. 2.15.hija de Abihail, y Mardochêo Judío, escribieron con toda eficacia, para confirmar esta 9.29 ver. 20. cp. 8.10.segunda carta de Purim.
30 Y envió Mardochêo letras á todos los Judíos, 9.30 cp. 1.1.a las ciento veintisiete provincias del rey Assuero, con palabras de paz y de verdad,
31 Para confirmar estos días de Purim en sus tiempos señalados, según les había constituído Mardochêo Judío y la reina Esther, y como habían ellos tomado sobre sí y sobre su simiente, para conmemorar el fin de 9.31 cp. 4.3,16.los ayunos y de su clamor.
32 Y el mandamiento de Esther confirmó estas palabras dadas acerca de Purim, y escribióse en el libro.