1 I taua pō kīhai i moe te kīngi, ā, ka mea kia kawea mai te pukapuka whakamahara ki ngā meatanga o ngā rā. Nā, ka kōrerotia ki te aroaro o te kīngi. 2 Nā, ka kitea, kua oti te tuhituhi te whakaatu a Mororekai mō Pikitana rāua ko Terehe, mō ngā rangatira rūma tokorua a te kīngi, he kaitiaki tatau, i whai rāua kia pā te ringa ki a Kīngi Ahahueruha.
3 Nā, ka mea te kīngi, "He aha te hōnore, te korōria, i whiwhi ai a Mororekai mō tēnei?"
Anō rā ko ngā tāngata a te kīngi i mahi nei ki a ia, "Kīhai tētahi mea i meatia ki a ia."
4 Nā, ka mea te kīngi, "Ko wai kei te marae?" Nā, tērā a Hāmana kua tae mai ki te marae o waho o te whare o te kīngi, ki te kōrero ki te kīngi, kia tāronatia a Mororekai ki runga ki te tārawa kua oti te hanga mōna.
5 Nā, ka mea ngā tāngata a te kīngi ki a ia, "Ko Hāmana tēnei e tū mai nei i te marae."
Anō rā ko te kīngi, "Kia haere mai ia."
6 Heoi, ka haere mai a Hāmana. Nā, ka mea te kīngi ki a ia, "Ko te aha kia meatia ki tā te kīngi tangata e pai ai kia whakahōnoretia?"
Nā, ko te meatanga ake a Hāmana i roto i tōna ngākau, "Ko wai atu i ahau tā te kīngi e pai ai kia whakahōnoretia?" 7 Nā, ka mea a Hāmana ki te kīngi, "Mō tā te kīngi tangata e pai ai kia whakahōnoretia, 8 me kawe mai ngā kākahu kīngi, e kākahu nei te kīngi, me te hōiho anō e ekengia ana e te kīngi, pōtae rawa he karauna kīngi ki tōna mātenga. 9 Nā, ka hoatu taua kākahu me te hōiho ki te ringa o tētahi o ngā tino rangatira a te kīngi, kia whakakākahuria atu ki te tangata e pai ai te kīngi kia whakahōnoretia; nā, ka mea i a ia kia eke i runga i te hōiho i te waharoa o te pā, ka karanga haere ai i mua i a ia, ‘Ka pēneitia te tangata e pai ai te kīngi kia whakahōnoretia.’ "
10 Kātahi ka mea te kīngi ki a Hāmana, "Kia hohoro tāu tiki atu i te kākahu, i te hōiho, i tāu i kī nā, ka pērā ai ki a Mororekai, ki te Hūrai, e noho nei i te Kūwaha o te Kīngi. Kei taka tētahi kupu o ngā mea katoa i kōrerotia e koe."
11 Kātahi ka tīkina e Hāmana te kākahu, me te hōiho, ā, whakakākahuria ana e ia a Mororekai, ārahina ana i runga i te hōiho i te waharoa o te pā, me te karanga anō i tōna aroaro, "Ka pēneitia te tangata e pai ai te kīngi kia whakahōnoretia."
12 Nā, hoki ana a Mororekai ki te Kūwaha o te Kīngi; ko Hāmana ia i hohoro ki tōna whare, pōuri tonu, hīpoki rawa te māhunga. 13 Nā, ka kōrerotia e Hāmana ki tāna wahine, ki a Herehe, ki ōna hoa katoa ngā mea katoa i pā ki a ia.
Kātahi āna tāngata mōhio, rātou ko tāna wahine, ko Herehe, ka mea ki a ia, "Ki te mea nō ngā uri o ngā Hūrai a Mororekai, kua tīmata nā koe te hinga i tōna aroaro, e kore koe e kaha i a ia, engari, ka hinga rawa koe i tōna aroaro."
14 I a rātou e kōrero ana ki a ia, ka tae mai ngā rangatira rūma a te kīngi, pōrangi tonu, hei ārahi mō Hāmana ki te hākari i takā e Ehetere.
1 AQUELLA noche se le fué el sueño al rey, y dijo que le trajesen 6.1 cp. 2.23 y 10.2.el libro de las memorias de las cosas de los tiempos: y leyéronlas delante del rey.
2 Y hallóse escrito que Mardochêo había denunciado de 6.2 cp. 2.21.Bigthan y de Teres, dos eunucos del rey, de la guarda de la puerta, que habían procurado meter mano en el rey Assuero.
3 Y dijo el rey: ¿Qué honra ó que distinción se hizo á Mardochêo por esto? Y respondieron los servidores del rey, sus oficiales: Nada se ha hecho con él.
4 Entonces dijo el rey: ¿Quién está en el patio? Y Amán había venido 6.4 cp. 4.11 y 5.1.al patio de afuera de la casa del rey, 6.4 cp. 5.14.para decir al rey que hiciese colgar á Mardochêo en la horca que él le tenía preparada.
5 Y los servidores del rey le respondieron: He aquí Amán está en el patio. Y el rey dijo: Entre.
6 Entró pues Amán, y el rey le dijo: ¿Qué se hará al hombre cuya honra desea el rey? Y dijo Amán en su corazón: ¿A quién deseará el rey hacer honra más que á mí?
7 Y respondió Amán al rey: Al varón cuya honra desea el rey,
8 Traigan el vestido real de que el rey se viste, y 6.8 1 R. 1.33.el caballo en que el rey cabalga, y la corona real que está puesta en su cabeza;
9 Y den el vestido y el caballo en mano de alguno de los príncipes más nobles del rey, y vistan á aquel varón cuya honra desea el rey, y llévenlo en el caballo por la plaza de la ciudad, y pregonen delante de él: Así se hará al varón cuya honra desea el rey.
10 Entonces el rey dijo á Amán: Date priesa, toma el vestido y el caballo, como tú has dicho, y hazlo así con el judío Mardochêo, que se sienta á la puerta del rey; no omitas nada de todo lo que has dicho.
11 Y Amán tomó el vestido y el caballo, y vistió á Mardochêo, y llevólo á caballo por la plaza de la ciudad, é hizo pregonar delante de él: Así se hará al varón cuya honra desea el rey.
12 Después de esto Mardochêo se volvió á la puerta del rey, y Amán se fué corriendo á su casa, apesadumbrado 6.12 2 S. 15.30.y cubierta su cabeza.
13 Contó luego Amán á Zeres su mujer, y á todos sus amigos, todo lo que le había acontecido: y dijéronle sus sabios, y 6.13 cp. 5.10,14.Zeres su mujer: Si de la simiente de los Judíos es el Mardochêo, delante de quien has comenzado á caer, no lo vencerás; antes caerás por cierto delante de él.
14 Aun estaban ellos hablando con él, cuando los eunucos del rey llegaron apresurados, para hacer venir á Amán 6.14 cp. 5.8.al banquete que Esther había dispuesto.