Te Waiata a Tepora rāua ko Paraka
1 Nā, ka waiata a Tepora rāua ko Paraka tama a Apīnoama i taua rā, ka mea:
2 "Whakapaingia a Ihowā mō te takitakinga
a ngā kaitakitaki o Īharaira,
mō te hihikotanga mai o te iwi.
3 "Whakarongo, e ngā kīngi, kia whai taringa, e ngā rangatira;
māku, āe rā, māku e waiata ki a Ihowā,
ka hīmene ahau ki a Ihowā, ki te Atua o Īharaira.
4 "E Ihowā, i tōu putanga atu i Heira,
i tōu haerenga atu i te pārae i Ēroma,
i wiri te whenua,
i māturuturu iho anō ngā rangi;
i māturuturu iho anō hoki ngā wai o ngā kapua.
5 I rere ā-wai ngā maunga i te aroaro o Ihowā, ko taua Hinai anō hoki,
i te aroaro o Ihowā, o te Atua o Īharaira.
6 "I ngā rā o Hamakara tama a Anata,
i ngā rā o Taere, i takoto kau ngā huarahi,
i haere hoki ngā tira haere i ngā ara i tahaki.
7 I mutu rawa ngā rangatira o Īharaira,
i kāhore rawa,
ā, whakatika noa ake ahau, a Tepora,
whakatika ake ahau, he whaea nō Īharaira.
8 I whiriwhiria e rātou he atua hou;
kātahi ka puta he whawhai ki ngā kūwaha.
I kitea rānei he pukupuku, he tao rānei,
i roto i ngā mano e whā tekau o Īharaira?
9 Kei ngā kaiwhakatakoto tikanga o Īharaira tōku ngākau;
i hihiko rātou ki te tuku i a rātou i roto i te iwi.
Whakapaingia a Ihowā.
10 "Kōrerotia, e ngā kaieke kāihe mā,
e te hunga e noho ana i runga i ngā whāriki utu nui,
e te hunga e haere ana i te ara.
11 Mamao noa mai i te reo o ngā kaikōpere,
i ngā wāhi utuhanga wai,
ka kōrerotia e rātou i reira ngā mahi tika a Ihowā,
ngā mahi tika o tāna whakahaere tikanga i roto i a Īharaira.
"Kātahi te iwi o Ihowā
ka heke ki raro ki ngā kūwaha.
12 Maranga, maranga, e Tepora!
Maranga, maranga, whakahuatia he waiata!
Whakatika, e Paraka, ārahina tāu whakaraunga ki te whakarau,
e te tama a Apīnoama.
13 "Kātahi ka haere mai ki raro te mōrehu o ngā rangatira, me te iwi;
i haere mai hoki a Ihowā ki raro mōku ki te whawhai ki te mea nui.
14 I puta mai i a Ēparaima te hunga ko tō rātou pakiaka nei kei a Amareke;
kei muri i a koe, e Pineamine, i roto i ōu iwi;
i haere mai ngā kaiwhakatakoto tikanga i roto i a Makiri;
nō roto i a Hepurona ngā kaihāpai i te tokotoko a te kaiwhakahaere;
15 i a Tepora hoki ngā rangatira o Ihākara;
he pērā a Ihākara; he pērā hoki a Paraka;
huaki atu ana rātou i raro i ōna waewae ki te raorao.
I ngā manga wai o Reupena,
tērā ngā whakaaroaronga nunui o te ngākau.
16 He aha koe i noho ai ki ngā taiepa hipi,
whakarongo ai ki ngā whakatangi mō ngā kāhui?
I ngā manga wai o Reupena,
tērā ngā rapurapunga nunui o te ngākau.
17 I noho a Kireara ki tērā taha o Horano;
nā, ko Rāna, he aha ia i noho ai i runga i ngā kaipuke?
Ko Āhera, whakakeke tonu mai i te takutai moana,
ā, noho ana ia i te taha o ōna manga wai.
18 Ko Hepurona he iwi i whakahāwea ō rātou tinana ki te mate;
rāua ko Napatari i ngā wāhi teitei o te pārae.
19 "I haere mai ngā kīngi, i whawhai,
nā, ka whawhai ngā kīngi o Kanaana
ki Tānaka, ki te taha o ngā wai o Mekiro;
kīhai tētahi moni i riro hei taonga mō i rātou.
20 I whawhai iho rātou i te rangi;
i whawhai ngā whetū i ō rātou huarahi ki a Hihera.
21 I kāhakina atu rātou e te awa, e Kihona,
e taua awa tawhito, e te awa, e Kihona.
E tōku wairua, haere tonu i runga i te kaha.
22 Takatakahi ana i reira ngā pāua o ngā hōiho,
nā ngā pekenga, nā ngā tūpeketanga a ō rātou mārohirohi.
23 ‘Kangā a Meroho,’ e ai tā te anahera a Ihowā;
‘kangā kinotia ngā tāngata o reira;
mō rātou kīhai i haere mai hei āwhina mō Ihowā,
hei āwhina mō Ihowā ki te whawhai ki te hunga nunui.’
24 "Kia manaakitia i roto i ngā wāhine a Taere
wahine a Hēpere Keni;
kia manaakitia i roto i ngā wāhine o te tēneti.
25 I tonoa e tuahangata he wai mōna, he waiū tāna i hoatu ai,
kawea ana e ia he pata i roto i te peihana rangatira.
26 Totoro atu ana tōna ringa ki te titi
tōna matau ki te hama a ngā kaimahi;
hama iho e ia a Hihera,
ākina iho tōna pane;
titia iho hoki e ia tōna rahirahinga ā puta rawa.
27 Kūpapa ana ia ki ōna waewae,
hinga ana, takoto ana;
i kūpapa ia, i hinga, ki ōna waewae;
ko te wāhi i kūpapa ai ia,
hinga ana ia i reira, mate rawa.
28 "I titiro mai te whaea o Hihera i te matapihi,
i karanga hoki i te wini whakakahokaho,
‘Nā te aha i roa ai te haere mai o tana hāriata?
Nā te aha i pūhoi ai ngā wīra o ana hāriata?’
29 Ka utua e ngā mea mōhio o āna wāhine rangatira;
āe, ko ia anō hei whakahoki ake i te kupu ki a ia anō,
30 ‘Kāhore rānei rātou i tūpono atu, i wehewehe i ngā taonga?
He kōtiro, tokorua ngā kōtiro ki tērā, ki tērā;
he taonga kōtingotingo tō Hihera,
he taonga kōtingotingo, he mea whatu ki te ngira,
he mea kōtingotingo, he mea whatu ki te ngira i tētahi taha, i tētahi taha,
mō ngā kakī o te hunga i te taonga parakete?’
31 "Kia pēnā te whakangaromanga o ōu hoariri katoa, e Ihowā.
Kia rite ia te hunga e aroha ana ki a ia ki te rā
i tōna putanga kaha mai."
Nā, e whā tekau ngā tau i okioki ai te whenua.
1 En ce jour-là, Débora chanta ce cantique, avec Barak, fils d’Abinoam:
2 Des chefs se sont mis à la tête du peuple en Israël,
Et le peuple s’est montré prêt à combattre:
Bénissez-en l’Éternel!
3 Rois, écoutez! Princes, prêtez l’oreille!
Je chanterai, oui, je chanterai à l’Éternel,
Je chanterai à l’Éternel, le Dieu d’Israël.
4 O Éternel! Quand tu sortis de Séir,
Quand tu t’avanças des champs d’Édom,
Ps 68:8,9.La terre trembla, et les cieux se fondirent
Et les nuées se fondirent en eaux;
5 Ps 68:15,16,17;97:5.Les montagnes s’ébranlèrent devant l’Éternel,
Ce Ex 19:18.Sinaï devant l’Éternel, le Dieu d’Israël.
6 Au temps de Schamgar, fils d’Anath,
Au temps de Jaël, les routes étaient abandonnées,
Et ceux qui voyageaient prenaient des chemins détournés.
7 Les chefs étaient sans force en Israël, sans force,
Quand je me suis levée, moi, Débora,
Quand je me suis levée comme une mère en Israël.
8 Il avait choisi de nouveaux dieux:
Alors la guerre était aux portes;
On ne voyait ni bouclier ni lance
Chez quarante milliers en Israël.
9 Mon cœur est aux chefs d’Israël,
A ceux du peuple qui se sont montrés prêts à combattre.
Bénissez l’Éternel!
10 Vous qui montez de blanches ânesses,
Vous qui avez pour sièges des tapis,
Et vous qui marchez sur la route, chantez!
11 Que de leur voix les archers, du milieu des abreuvoirs,
Célèbrent les bienfaits de l’Éternel,
Les bienfaits de son conducteur en Israël!
Alors le peuple de l’Éternel descendit aux portes.
12 Réveille-toi, réveille-toi, Débora!
Réveille-toi, réveille-toi, dis un cantique!
Lève-toi, Barak, et emmène tes captifs, fils d’Abinoam!
13 Alors un reste du peuple triompha des puissants,
L’Éternel me donna la victoire sur les héros.
14 D’Éphraïm arrivèrent les habitants d’Amalek.
A ta suite marcha Benjamin parmi ta troupe.
De Makir vinrent des chefs,
Et de Zabulon des commandants.
15 Les princes d’Issacar furent avec Débora,
Et Issacar suivit Barak,
Il fut envoyé sur ses pas dans la vallée.
Près des ruisseaux de Ruben,
Grandes furent les résolutions du cœur!
16 Pourquoi es-tu resté au milieu des étables
A écouter le bêlement des troupeaux?
Aux ruisseaux de Ruben,
Grandes furent les délibérations du cœur!
17 Galaad au-delà du Jourdain n’a pas quitté sa demeure.
Pourquoi Dan s’est-il tenu sur les navires?
Aser s’est assis sur le rivage de la mer,
Et s’est reposé dans ses ports.
18 Zabulon est un peuple qui affronta la mort,
Et Nephthali de même,
Sur les hauteurs des champs.
19 Les rois vinrent, ils combattirent,
Alors combattirent les rois de Canaan,
A Thaanac, aux eaux de Meguiddo;
Ils ne remportèrent nul butin, nul argent.
20 Des cieux on combattit,
De leurs sentiers les étoiles combattirent contre Sisera.
21 Le torrent de Kison les a entraînés,
Le torrent des anciens temps, le torrent de Kison.
Mon âme, foule aux pieds les héros!
22 Alors les talons des chevaux retentirent,
A la fuite, à la fuite précipitée de leurs guerriers.
23 Maudissez Méroz, dit l’ange de l’Éternel,
Maudissez, maudissez ses habitants,
Car ils ne vinrent pas au secours de l’Éternel,
Au secours de l’Éternel, parmi les hommes vaillants.
24 Bénie soit entre les femmes Jaël,
Femme de Héber, le Kénien!
Bénie soit-elle entre les femmes qui habitent sous les tentes!
25 Il demanda de l’eau, elle a donné du lait,
Dans la coupe d’honneur elle a présenté de la crème.
26 D’une main elle a saisi le pieu,
Et de sa droite le marteau des travailleurs;
Elle a frappé Sisera, lui a fendu la tête,
Fracassé et transpercé la tempe.
27 Aux pieds de Jaël il s’est affaissé, il est tombé, il s’est couché;
A ses pieds il s’est affaissé, il est tombé;
Là où il s’est affaissé, là il est tombé sans vie.
28 Par la fenêtre, à travers le treillis,
La mère de Sisera regarde, et s’écrie:
Pourquoi son char tarde-t-il à venir?
Pourquoi ses chars vont-ils si lentement?
29 Les plus sages d’entre ses femmes lui répondent,
Et elle se répond à elle-même:
30 Ne trouvent-ils pas du butin? Ne le partagent-ils pas?
Une jeune fille, deux jeunes filles par homme,
Du butin en vêtements de couleur pour Sisera,
Du butin en vêtements de couleur, brodés,
Un vêtement de couleur, deux vêtements brodés,
Pour le cou du vainqueur.
31 Périssent ainsi tous tes ennemis, ô Éternel!
Ceux qui l’aiment sont comme le soleil,
Quand il paraît dans sa force.
Le pays fut en repos pendant quarante ans.