1 Ā, nō ka mōhio te Ariki, kua rongo ngā Parihi, ko ngā ākonga a Īhu i mea ai, i iriiri ai, he tokomaha atu i a Hoani. 2 (He ahakoa rā ehara i a Īhu nāna i iriiri, nā āna ākonga ia.) 3 Ka mahue a Hūria i a ia, ā, hoki ana anō ki Karirī.
4 Nā, ko te ara mōna i tika nā Hamaria. 5 Ā, ka haere ia ki tētahi pā o Hamaria, ko Haika te ingoa, e pātata ana ki te wāhi i hoatu e Hākopa ki tāna tama, ki a Hōhepa. 6 Kei reira hoki te puna a Hākopa. Nā, kua ngenge a Īhu i te haerenga, heoi noho ana ia ki te taha o te puna, ā, meāke ko te ono o ngā hāora.
7 Ka haere mai tētahi wahine o Hamaria ki te utu wai. Ka mea a Īhu ki a ia, "Hōmai he wai mōku." 8 (Kua riro hoki āna ākonga ki te pā, ki te hoko kai.)
9 Nā, ko te meatanga a te wahine o Hamaria ki a ia, "He aha koe, he Hūrai nā koe, ka tono mai ai i te wai i ahau, he wahine nei ahau nō Hamaria?" (Kāhore hoki e tātata ana ngā Hūrai ki ngā Hamari.)
10 Ka whakahoki a Īhu, ka mea ki a ia, "Me i mātau koe ki tā te Atua e hōmai ai, ki tēnei hoki e mea nei ki a koe, ‘Hōmai he wai mōku,’ pēnei kua tono koe ki a ia, ā, kua hoatu e ia te wai ora ki a koe."
11 Ka mea te wahine ki a ia, "E kara, kāhore āu mea hei utu wai, he hōhonu anō te puna. Nō hea tēnā wai ora āu? 12 He nui oti koe i tō mātou matua, i a Hākopa, i hōmai ai te puna ki a mātou, inu ana ia i konei, rātou ko āna tamariki, me āna kararehe?"
13 Ka whakahoki a Īhu, ka mea ki a ia, "E mate anō i te wai te tangata e inu ana i tēnei wai; 14 tēnā ko te tangata e inu ana i te wai e hoatu e ahau ki a ia, e kore ia e mate i te wai ā ake ake. Engari, te wai e hoatu e ahau ki a ia, hei puna wai tēnā i roto i a ia e pupū ake ana, ā te ora tonu rā anō."
15 Ka mea te wahine ki a ia, "E kara, hōmai ki ahau tēnei wai, kei mate ahau i te wai, kei haere mai hoki ki konei rawa utu ai."
16 Ka mea a Īhu ki a ia, "Tīkina, karangatia tō tahu, ka hoki mai ai."
17 Ka whakahoki te wahine, ka mea, "Kāhore āku tahu."
Ka mea a Īhu ki a ia, "He kōrero tika tāu, ‘Kāhore āku tahu’; 18 inā hoki kua tokorima āu tahu, ko ia i a koe nei ehara i te tahu nāu. He pono tēnei kōrero āu."
19 Ka mea te wahine ki a ia, "E kara, e kite ana ahau he poropiti koe. 20 I karakia ō mātou mātua i runga i tēnei maunga; ā, e mea ana koutou, Ko Hiruhārama te wāhi e tika ai te karakia."
21 Ka mea a Īhu ki a ia, "E tai, whakapono ki ahau, meāke puta te wā, e kore ai koutou e karakia ki te Matua i runga i tēnei maunga, e kore anō i Hiruhārama. 22 Kāhore koutou e mōhio ki tā koutou e karakia nei; e mātau ana mātou ki tā mātou e karakia nei; nō ngā Hūrai nei hoki te ora. 23 Otirā, meāke puta te wā, ā, tēnei anō, e karakia ai ngā kaikarakia pono ki te Matua i runga i te wairua, i te pono; e rapu ana hoki te Matua ki te pērā hei karakia ki a ia. 24 He Wairua te Atua; me karakia hoki ngā kaikarakia ki a ia i runga i te wairua, i te pono."
25 Ka mea te wahine ki a ia, "E mātau ana ahau kei te haere mai te Mīhaia" (e kīia nei ko te Karaiti) "ka tae mai ia, māna ngā mea katoa e kōrero ki a tātou."
26 Ka mea a Īhu ki a ia, "Ko ahau anō ia e kōrero nei ki a koe."
27 Nā, ka puta i reira āna ākonga, ka mīharo ki tāna kōrerotanga ki te wahine; heoi, kīhai tētahi i mea, "He aha tāu e rapu? He aha koe ka kōrero ai ki a ia?"
28 Nā, ka whakarērea e te wahine tāna ipu, ā, haere ana ki te pā, ka mea ki ngā tāngata, 29 "Haere mai, kia kite i te tangata i kōrerotia mai ai ki ahau ngā mea katoa i mea ai ahau. Ehara rānei tēnei i a te Karaiti?" 30 Ka puta rātou ki waho o te pā, ā, ka ahu mai ki a ia.
31 I taua takiwā anō ka tohe ngā ākonga ki a ia, ka mea, "E te Kaiwhakaako, e kai rā."
32 Otirā, ka mea ia ki a rātou, "He kai anō tāku hei kai māku, kāhore koutou e mātau."
33 Nā, ka mea ngā ākonga tētahi ki tētahi, "I kawea mai rānei e tētahi he kai māna?"
34 Ka mea a Īhu ki a rātou, "Ko tāku kai tēnei, ko te mea i tā tōku kaitono e pai ai, kia whakaotia hoki tāna mahi. 35 E kore ianei koutou e mea, ‘Kia whā atu ngā marama, ā, ka taea te kotinga?’ Nanā, ko tāku kupu tēnei ki a koutou, kia ara ake ō koutou kanohi, titiro ki ngā māra; kua mā noa ake; ko te kotinga tēnei. 36 Ka whiwhi te kaikokoti ki te utu, ka kohia anō hoki e ia ngā hua mō te ora tonu; kia hari tahi ai te kairui rāua ko te kaikokoti. 37 Nā, konei hoki i pono ai taua kī, ‘E rui ana tētahi, e kokoti ana tētahi.’ 38 I tonoa koutou e ahau ki te kokoti i te mea kīhai i mahia e koutou. He tangata kē nāna i mahi, ā, kua uru koutou ki ā rātou mahi."
39 Ā, he tokomaha ngā Hamari o taua pā i whakapono ki a ia, mō te kī a te wahine i mea rā, "I kōrerotia mai e ia ki ahau ngā mea katoa i mea ai ahau." 40 Ā, nō ka tae ngā Hamari ki a ia, ka mea kia noho ia ki a rātou; ā, e rua ngā rā i noho ai ia ki reira. 41 Nā, hira noa ake ngā tāngata i whakapono, he mea hoki nā tāna kupu.
42 I mea anō ki te wahine, "Ehara i te mea nā tāu kupu i whakapono ai mātou ināianei; kua rongo nei hoki mātou ake, ā, ka mātau, ko te Karaiti pū tēnei, ko te Kaiwhakaora o te ao."
43 Ka pahure aua rā e rua, ka tūria atu e ia i reira, ā, haere ana ki Karirī. 44 Ko Īhu tonu hoki nāna te kī, kāhore he hōnore o te poropiti i tōna kāinga ake. 45 Heoi, i tōna taenga ki Karirī, ka whakamanuhiritia, ia e ngā tāngata o Karirī, i kite hoki rātou i ngā mea katoa i meatia e ia ki Hiruhārama i te hākari; i haere hoki rātou ki te hākari.
46 Ā, ka tae anō a Īhu ki Kana o Karirī, ki te wāhi i meatia ai e ia te wai hei wāina. Nā, ko tētahi tangata a te kīngi, kei Kaperenauma tāna tama e mate ana. 47 Ā, nō ka rongo ia kua tae mai a Īhu i Hūria ki Karirī, ka haere ki a ia, ka īnoi ki a ia kia haere ia ki te whakaora i tāna tama; meāke hoki marere.
48 Nā, ko te meatanga a Īhu ki a ia, "Ki te kāhore koutou e kite i ngā tohu, i ngā merekara, e kore rawa koutou e whakapono."
49 Ka mea te tangata a te kīngi ki a ia, "E te Ariki, haere iho i te mea kāhore anō kia mate noa tāku tamaiti."
50 Ka mea a Īhu ki a ia, "Haere; kua ora tāu tama."
Nā, whakapono ana te tangata ki te kupu i kōrerotia e Īhu ki a ia, ā, haere ana. 51 Ā, i a ia e haere ana, ka tūtaki āna pononga ki a ia, ka kōrero, "Kua ora tāu tamaiti."
52 Nā, ka ui ia ki a rātou ki te hāora i mātūtū ake ai ia. Ka mea rātou ki a ia, "Nōnanahi, nō te whitu o ngā hāora, i mutu ai tōna kā."
53 Nā, ka mōhio te pāpā, ko te tino hāora ia i mea ai a Īhu ki a ia, "Kua ora tāu tama"; ā, whakapono ana ia, rātou ko tōna whare katoa.
54 Ko te rua anō tēnei o ngā merekara i meatia e Īhu, i muri i tōna haerenga i Hūria ki Karirī.
1 DE manera que como Jesús entendió que los Fariseos habían oído que Jesús hacía y 4.1 cp. 3.22,26.bautizaba más discípulos que Juan,
2 (Aunque Jesús no bautizaba, sino sus discípulos),
3 Dejó á Judea, y fuése 4.3 cp. 2.11,12.otra vez á Galilea.
4 Y era menester que pasase por Samaria.
5 Vino, pues, á una ciudad de Samaria que se llamaba Sichâr, junto á la heredad 4.5 Gn. 33.19 y 48.22.que Jacob dió á José su hijo.
6 Y estaba allí la fuente de Jacob. Pues Jesús, cansado del camino, así se sentó á la fuente. Era como la hora de sexta.
7 Vino una mujer de Samaria á sacar agua: y Jesús le dice: Dame de beber.
8 (Porque sus discípulos habían ido á la ciudad á comprar de comer.)
9 Y la mujer Samaritana le dice: ¿Cómo tú, siendo Judío, me pides á mí de beber, que soy mujer Samaritana? porque 4.9 Mt. 10.5. Lc. 9.53.los Judíos no se tratan con los Samaritanos.
10 Respondió Jesús y díjole: Si conocieses el don de Dios, y quién es el que te dice: Dame de beber: tú pedirías de él, y él te daría 4.10 Jer. 2.13. Zac. 14.8. cp. 7.38agua viva.
11 La mujer le dice: Señor, no tienes con qué sacar la, y el pozo es hondo: ¿de dónde, pues, tienes el agua viva?
12 ¿Eres tú mayor que nuestro padre Jacob, que nos dió este pozo, del cual él bebió, y sus hijos, y sus ganados?
13 Respondió Jesús y díjole: Cualquiera que bebiere de esta agua, volverá á tener sed;
14 Mas 4.14 cp. 6.35,51,58 y 7.37.el que bebiere del agua que yo le daré, para siempre no tendrá sed: mas el agua que yo le daré, será en él una fuente de agua que salte para 4.14 cp. 6.54.vida eterna.
15 La mujer le dice: 4.15 cp. 6.34.Señor, dame esta agua, para que no tenga sed, ni venga acá á sacar la.
16 Jesús le dice: Ve, llama á tu marido, y ven acá.
17 Respondió la mujer, y dijo: No tengo marido. Dícele Jesús: Bien has dicho, No tengo marido;
18 Porque cinco maridos has tenido: y el que ahora tienes no es tu marido; esto has dicho con verdad.
19 Dícele la mujer: Señor, 4.19 cp. 6.14.paréceme que tú eres profeta.
20 Nuestros padres adoraron en 4.20 Gn. 12.6,7 y 13.4 y 33.18,20. Dt. 11.29. Jos. 8.33.este monte, y vosotros decís que 4.20 Dt. 12.5.en Jerusalem es el lugar donde es necesario adorar.
21 Dícele Jesús: Mujer, créeme, que la hora viene, 4.21 Mal. 1.11. 1 Ti. 2.8.cuando ni en este monte, ni en Jerusalem adoraréis al Padre.
22 Vosotros adoráis 4.22 2 R. 17.28-34.lo que no sabéis; nosotros adoramos lo que sabemos: 4.22 Ro. 3.1,2 y 9.4,5.porque la salud viene de los Judíos.
23 Mas la hora viene, y ahora es, cuando los verdaderos adoradores adorarán al Padre en 4.23 Fil. 3.3.espíritu 4.23 Sal. 145.18.y en verdad; porque también el Padre tales adoradores busca que adoren.
24 Dios es Espíritu; y los que le adoran, en espíritu y en verdad es necesario que adoren.
25 Dícele la mujer: Sé que 4.25 cp. 1.41.el Mesías ha de venir, el cual se dice el Cristo: cuando él viniere 4.25 Dt. 18.18.nos declarará todas las cosas.
26 Dícele Jesús: Yo soy, que hablo contigo.
27 Y en esto vinieron sus discípulos, y maravilláronse de que hablaba con mujer; mas ninguno dijo: ¿Qué preguntas? ó, ¿Qué hablas con ella?
28 Entonces la mujer dejó su cántaro, y fué á la ciudad, y dijo á aquellos hombres:
29 Venid, ved un hombre 4.29 vers. 17,18que me ha dicho todo lo que he hecho: ¿si quizás es éste el Cristo?
30 Entonces salieron de la ciudad, y vinieron á él.
31 Entre tanto los discípulos le rogaban, diciendo: Rabbí, 4.31 vers. 6,8come.
32 Y él les dijo: Yo tengo una comida que comer, que vosotros no sabéis.
33 Entonces los discípulos decían el uno al otro: ¿Si le habrá traído alguien de comer?
34 Díceles Jesús: 4.34 cp. 5.30,36 y 6.38 y 17.4.Mi comida es que haga la voluntad del que me envió, y que acabe su obra.
35 ¿No decís vosotros: Aun hay cuatro meses hasta que llegue la siega? He aquí os digo: Alzad vuestros ojos, y mirad las regiones, 4.35 Mt. 9.37. Lc. 10.2.porque ya están blancas para la siega.
36 Y el que siega, recibe salario, y allega fruto para vida eterna; para que 4.36 Mr. 4.14.el que siembra también goce, 4.36 ver. 38y el que siega.
37 Porque en esto es el dicho verdadero: Que uno es el que siembra, y otro es el que siega.
38 Yo os he enviado á segar lo que vosotros no labrasteis: otros labraron, y 4.38 Hch. 8.5-17,25.vosotros habéis entrado en sus labores.
39 Y muchos de los Samaritanos de 4.39 vers. 5,8aquella ciudad creyeron en él por la palabra de la mujer, que daba testimonio, diciendo: Que me dijo todo lo que he hecho.
40 Viniendo pues los Samaritanos á él, rogáronle que se quedase allí: y se quedó allí dos días.
41 Y creyeron muchos más por la palabra de él.
42 Y decían á la mujer: Ya no creemos por tu dicho; porque 4.42 1 Jn. 4.14.nosotros mismos hemos oído, y sabemos que verdaderamente éste es el Salvador del mundo, el Cristo.
43 Y 4.43 ver. 40dos días después, salió de allí, y fuése á Galilea.
44 Porque el mismo 4.44 Mt. 13.57.Jesús dió testimonio de que el profeta en su tierra no tiene honra.
45 Y como vino á Galilea, los Galileos 4.45 Lc. 9.53.le recibieron, 4.45 cp. 2.23 y 3.2.vistas todas las cosas que había hecho en Jerusalem en el día de la fiesta: porque también ellos habían ido á la fiesta.
46 Vino pues 4.46 cp. 2.1.Jesús otra vez á Caná de Galilea, donde había hecho el vino del agua. Y había en Capernaum uno del rey, cuyo hijo estaba enfermo.
47 Este, como oyó que Jesús venía de Judea á Galilea, fué á él, y rogábale que descendiese, y sanase á su hijo, porque se comenzaba á morir.
48 Entonces Jesús le dijo: 4.48 Mt. 12.38.Si no viereis señales y milagros no creeréis.
49 El del rey le dijo: Señor, desciende antes que mi hijo muera.
50 Dícele Jesús: Ve, tu hijo vive. Y el hombre creyó á la palabra que Jesús le dijo, y se fué.
51 Y cuando ya él descendía, los siervos le salieron á recibir, y le dieron nuevas, diciendo: Tu hijo vive.
52 Entonces él les preguntó á qué hora comenzó á estar mejor. Y dijéronle: Ayer á las siete le dejó la fiebre.
53 El padre entonces entendió, que aquella hora era cuando Jesús le dijo: Tu hijo vive; y creyó él y toda su casa.
54 4.54 cp. 2.11. Esta segunda señal volvió Jesús á hacer, cuando vino de Judea á Galilea.