1 Nāwai ā, nō te ūnga o te kīngitanga o Rehopoama, ā, ka whai kaha ia, whakarērea ake e ia te ture a Ihowā, e rātou ko Īharaira katoa. 2 Nā, i te rima o ngā tau o Kīngi Rehopoama ka haere mai a Hīhāka kīngi o Īhipa ki Hiruhārama, kua whakakeke nei hoki rātou ki a Ihowā, 3 me ngā hāriata tekau mā rua rau, me ngā hōia eke hōiho e ono tekau mano. Kāhore hoki he tauanga o te hunga i haere tahi mai i a ia i Īhipa; ko ngā Rūpimi, ko ngā Hukīmi, ko ngā Etiopiana. 4 Nā, kua riro i a ia ngā pā taiepa o Hūrā, ā, ka tae ki Hiruhārama.
5 Kātahi a Hemaia poropiti ka haere mai ki a Rehopoama, ki ngā rangatira o Hūrā i huihui nei ki Hiruhārama i te wehi i a Hīhāka, ā, ka mea ki a rātou, "Ko te kupu tēnei a Ihowā, ‘Kua whakarērea ahau e koutou, nō reira kua waiho atu koutou e ahau ki te ringa o Hīhāka.’ "
6 Kātahi ka whakaiti ngā rangatira o Īharaira me te kīngi i a rātou, ka mea, "He tika a Ihowā."
7 Ā, nō te kitenga o Ihowā kua whakaiti rātou i a rātou, ka puta te kupu a Ihowā ki a Hemaia; i mea ia, "Kua whakaiti rātou i a rātou; e kore rātou e hunā e ahau; engari ka hoatu e ahau ki a rātou he oranga, he mea iti nei; e kore hoki tōku riri e tāhoroa ki runga ki Hiruhārama e te ringa o Hīhāka. 8 Otiia ka meinga rātou hei pononga māna; kia mōhio ai rātou ki tāku mahi, ki te mahi anō a ngā kīngitanga o ngā whenua."
9 Heoi, haere ana mai a Hīhāka kīngi o Īhipa ki Hiruhārama, tangohia ana e ia ngā taonga o te whare o Ihowā, me ngā taonga o te whare o te kīngi. Riro katoa ana i a ia; tangohia ana anō e ia ngā pukupuku kōura i hangā nei e Horomona. 10 Nā, ka hangā e Kīngi Rehopoama ētahi pukupuku parāhi hei whakakapi mō ērā, ā, tukua ana e ia ki te ringa o te rangatira o ngā kaitiaki, i tiaki nei i te tatau o te whare o te kīngi. 11 Nā, i te wā i haere ai te kīngi ki te whare o Ihowā, ka haere ngā kaitiaki ki te tiki, ā, whakahokia ana e rātou ki te whare o ngā kaitiaki.
12 Nā, i a ia ka whakaiti i a ia, ka tahuri atu te riri o Ihowā i a ia, kia kaua ia e whakangaromia rawatia e ia; he pai hoki ngā mea i kitea ki a Hūrā.
13 Heoi, kua ū a Kīngi Rehopoama ki Hiruhārama hei kīngi. E whā tekau mā tahi hoki ngā tau o Rehopoama i a ia ka meinga hei kīngi, ā, kotahi tekau mā whitu ngā tau i kīngi ai ia ki Hiruhārama, ki te pā i whiriwhiria e Ihowā i roto i ngā iwi katoa o Īharaira hei waihotanga iho mō tōna ingoa. Ā, ko te ingoa o tōna whaea ko Naama, he Āmoni. 14 He kino tāna mahi; kīhai hoki i whakatikaia e ia tōna ngākau ki te rapu i a Ihowā.
15 Nā, ko ngā meatanga a Rehopoama, ō mua, ō muri, kāhore ianei i tuhituhia ki te pukapuka a Hemaia poropiti, ki tā Iro matakite anō, kei reira nei ngā kōrero whakapapa? Nā, he whawhai tā Rehopoama rāua ko Ieropoama ki a rāua i ngā rā katoa. 16 Nā, kua moe a Rehopoama ki ōna mātua, ā, tanumia iho ki te pā o Rāwiri; ā, ko Apia, ko tāna tama, te kīngi i muri i a ia.
1 Y COMO Roboam hubo confirmado el reino, 12.1 1 R. 14.22-24.dejó la ley de Jehová, y con él todo Israel.
2 12.2 1 R. 14.25. Y en el quinto año del rey Roboam subió Sisac rey de Egipto contra Jerusalem, (por cuanto se habían rebelado contra Jehová,)
3 Con mil y doscientos carros, y con sesenta mil hombres de á caballo: mas el pueblo que venía con él de Egipto, no tenía número; á saber, 12.3 cp. 16.8. Nah. 3.9.de Libios, Sukienos, y Etiopes.
4 Y tomó las 12.4 cp. 11.5-12.ciudades fuertes de Judá, y llegó hasta Jerusalem.
5 Entonces vino 12.5 1 R. 12.22. cp. 11.2Semeías profeta á Roboam y á los príncipes de Judá, que estaban reunidos en Jerusalem por causa de Sisac, y díjoles: Así ha dicho Jehová: Vosotros me habéis dejado, y yo también os he dejado en manos de Sisac.
6 Y los príncipes de Israel y el rey se humillaron, y dijeron: Justo es Jehová.
7 Y como vió Jehová que se habían humillado, fué palabra de Jehová á Semeías, diciendo: Hanse humillado; no los destruiré; antes los salvaré en breve, y no se derramará mi ira contra Jerusalem por mano de Sisac.
8 Empero serán sus siervos; para que sepan 12.8 Dt. 28.48.qué es servirme á mí, y servir á los reinos de las naciones.
9 12.9 1 R. 14.25-28. Subió pues Sisac rey de Egipto á Jerusalem, y tomó los tesoros de la casa de Jehová, y los tesoros de la casa del rey; todo lo llevó: y tomó los paveses de oro que Salomón había 12.9 cp. 9.15.hecho.
10 Y en lugar de ellos hizo el rey Roboam paveses de metal, y entrególos en manos de los jefes de la guardia, los cuales custodiaban la entrada de la casa del rey.
11 Y cuando el rey iba á la casa de Jehová, venían los de la guardia, y traíanlos, y después los volvían á la cámara de la guardia.
12 Y como él se humilló, la ira de Jehová se apartó de él, para no destruirlo del todo: y también en Judá las cosas fueron bien.
13 Fortificado pues Roboam, reinó en Jerusalem: y era Roboam de cuarenta y un años cuando comenzó á reinar, y diecisiete años reinó en Jerusalem, 12.13 cp. 6.6.ciudad que escogió Jehová de todas las tribus de Israel, para poner en ella su nombre. Y el nombre de su madre fué Naama Ammonita.
14 E hizo lo malo, porque no apercibió su corazón para buscar á Jehová.
15 12.15 1 R. 14.29-31. Y las cosas de Roboam, primeras y postreras, ¿no están escritas en los libros de 12.15 1 R. 12.22.Semeías profeta y de 12.15 cp. 9.29.Iddo vidente, en la 12.15 1 Cr. 5.1,7,17.cuenta de los linajes? Y entre Roboam y Jeroboam hubo perpetua guerra.
16 Y durmió Roboam con sus padres, y fué sepultado en la ciudad de David: 12.16 1 R. 14.31.y reinó en su lugar Abías su hijo.